Slane Bélegruth

=================================================
REF.01(El missatger de l'inaturable)27-01-02
Autor: Slane Bélegruth
=================================================
Hola,
No cal que em presenti: saps qui soc i coneixes els motius de les meves cartes. Suposo que ets conscient que després de tot aquest temps no t'escriuria si no fos imprescindible, no obstant el destí sha posat en contra teva: els deus del temps i de la mort s'han aliat per causar-te el pitjor dels mals terrenals imaginables pel qual no estàs ni estaràs mai preparada.
La vida està repleta de camins a seguir i la majoria d'ells són erronis, en canvi si n'elegeixes un d'acertat possiblement es torni en contra teva al cap dun període no gaire prolongat, de manera que el més normal es equivocar-se. Sobretot, espero que no em culpis a mi de les teves desgràcies, recorda que jo només sóc un missatger les notes del qual ningú rep alegrement, soc l'advertidor de les imminents i desastroses desgràcies que envolten les nostres ínfimes existències, però no desesperis ja que al final del trajecte hi trobaràs més que una llarga, agonitzant i desastrosa mort: descobriràs una nova dimensió del dolor que et permetrà considerar qualsevol altre patiment com un simple malestar.
Estic convençut que ja saps el que intento advertir-te. Si... ho notes dins les teves venes, dins la pressió condensada al teu cap... ho respires a l'ambient, ho tastes quan menges i no fas més que notar-ne la presència vagis allà on vagis... Recorda que res et pot salvar d'això i l'única finalitat daquesta carta és preparar-te per la realització del pitjor dels teus malsons... El teu darrer alè de felicitat es va fondre fa molt de temps i ara n'hauràs de patir les cruels conseqüències... Si no has resat mai, ara és un bon moment per començar... tot i que les teves pregàries no et serviran de res.
No et deixis vèncer, pensa que la teva victòria rau en la impenetrable resistència. Espero no haver de tornar a escriure't. Atentament:


El missatger de l'inaturable

P.D. Mirat-ho pel costat positiu: encara podria ser pitjor...

=================================================
REF.02(Resposta al desesperat enamorat)
Autor:Desconocido (Slane Bélegruth)
=================================================
Hola, Slane és el meu nom, però la gent em coneix com a Bélegruth... Soc un observador de l'entorn, analitzo totes les circumstàncies, recopilo dades i aprenc sense que ningú m'hagi dexplicar res, encara que fet i fet és com si tot el que ocorre al meu voltant em fos descrit detalladament per algun dels implicats en el determinat fenomen.
Normalment aprenc en silenci, sense opinar ni aconsellar, ja que considero que tothom ha de trobar el seu camí a la vida. Si aquest cop alço la veu davant tots aquells proveïts del preuat do d'escoltar és perquè ja estic cansat... sí, cansat de tot això... El fet és que tota persona de cor pur que s'aproximi a mi no necessita més que una paraula o un gest d'amabilitat per aconseguir que jo romangui al seu costat per tota l'eternitat. Respecte l'altre gent, no intervinc ni afecto la seva supervivència o forma de vida, és més, intento que no notin la meva presència. Tinc, emperò, un enemic... un ésser despreciable, malèvol, pertorbador de la pau i assassí de la felicitat aliena, l'egoisme personificat... i el seu nom és "La Societat". Avui en dia, gairebé la absoluta totalitat dels humans necessiten pertànyer a aquest grup en el qual només obtenen dolor i poder per causar més dolor a d'altres persones en un moment posterior. Tant sols uns pocs afortunats poden escapar d'aquesta malaltia psicològica que està substituint el motiu principal de la relació entre individus (i remarco el mot individus) d'una mateixa espècie: el benefici mutu, per la satisfacció duns pocs que per sí sols no son absolutament res.
Significat existencial? Considero que cadascú ha de trobar el seu sense la intervenció de ningú altre, és el bàsic reflexionament necessari, no pot ser ignorat constantment ja que necessita d'una honesta resposta. El meu consisteix en l'encontre (algun dia) de la meva parella sentimental a qui duc cercant durant tota la vida i a qui no pararé de buscar fins que els Déus decideixin que el meu temps s'ha conclòs i que m'he de tornar a unir a l'inabastable univers per la seva incessant i dolça evolució eterna. Per això, quan observo que la gran majoria d'aquells, el nom dels quals no penso tornar a esmentar, posseeixen això que més ansio a la vida i no ho valoren i, fins i tot, ho deixen escapar amb la naturalitat amb que llisca la sorra de la platja entre els dits de les mans entreobertes, els meus ulls s'envermelleixen de ràbia i la còlera s'apodera del meu cos.
Resulta, doncs, que ara un membre d'aquesta esmentada interrelació humana (no aprovadora de l'individualisme i que no s'adona que la bellesa d'aquest món rau en el fet que tots i cada un de nosaltres som una singularitat preciosa i única), em diu que pensa deixar allò que més estima perquè un grapat de personatges amb aires ocults d'inferioritat (que necessiten guarir mitjançant l'encontre de defectes i intents d'humiliació pública) poden afectar la seva integritat en aquest grup o afectar-lo psíquicament fins al punt de no poder coexistir amb ells, només se m'acudeixen dues possibles interpretacions:
1) El personatge en qüestió no és més que un altre membre daquesta colla d'indesitjables i al unir-se amb la persona que prèviament havia elegit haurà de renunciar a la seva posició d'atacant actiu, fet que per la seva necessitat de romandre en el grup no dubtarà més que uns pocs dies en bloquejar permanentment la seva relació amb ella.
2) La persona en qüestió és tant neci i incompetent que no tant sols no aprecia el més valuós de tots els obsequis que la vida pot oferir, sinó que a més cerca una excusa per alliberar-se d'aquest do.

Si no es complís cap dels dos casos, mai hauries dubtat ni per una milionèsima de segon de la teva relació, de manera que no t'enganyis a tu mateix. No ets digne ni mereixedor del que posseeixes, però encara pots rectificar... o desapareix de la meva vista.
I jo, qui soc? Algú que plorà per no pertànyer en aquest grup quan encara no era posseït de raó i que ara es sent orgullós de viure en direcció oposada al fenomen social.
Atentament, Slane Bélegruth, que els Déus us beneeixin i us guareixin d'aquesta cruel malaltia.